Fitxa del llibre »
El gall canta per tots dos
Bartra, Agustí
Poesia | ISBN 978-84-92874-61-3 | 96 pàg | 16 x 20cm | Rústica | 15.00€
Data de publicació: 01/05/2012
Sinopsi
«El gall canta per tots dos, d’Agustí Bartra (1908-1982), és una obra única dins el panorama de la lírica catalana moderna, que destaca per la seva extrema originalitat, humanitat, passió, intel·ligència i excel·lència artística. I gosaria anar més enllà encara, per afirmar que es tracta d’una raresa fins i tot a nivell internacional.
Aquest llibre va ser la darrera creació poètica de Bartra, publicada pòstumament el 1983, un any després de la seva desaparició. Bartra va morir el 7 de juliol de 1982 i fins al 13 de juny d’aquell any encara estava treballant en l’últim poema i mirant de tancar l’original segons l’esquema que ell mateix havia concebut un temps abans.
El gall aplega els poemes que Bartra va escriure entre 1980 i 1982. Però durant un període curt, entre els primers mesos de 1980 i finals de novembre de 1981, El gall va ser poc més que una nebulosa i va haver de competir amb moltes altres feines i projectes del poeta. Dit d’una altra manera, El gall va començar a quallar a partir del 25 de novembre de 1981 i després va créixer de manera veloç...»
Del pròleg «I és tot, és tot, és tot» de D. Sam Abrams.
• Coberta del llibre ampliada
• (Si adquiriu el llibre a través d'aquesta pàgina, les despeses d'enviament són SENSE CÀRREC dins el territori de l'Estat.)
Altres llibres relacionats
Notícies relacionades
- El llibre de poemes EL GALL CANTA PER TOTS DOS, última obra d'Agustí Bartra, recuperat per Meteora gràcies a un acurat estudi de D. Sam Abrams.
El treball rigorós i profund de D. Sam Abrams, amb pròleg, edició i notes filològiques de cadascun dels poemes del llibre es concreta finalment en la reedició duta a terme per Meteora del darrer llibre escrit per Agustí Bartra, just en els dies finals...
Nota biogràfica
Bartra, Agustí
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982). Poeta, novel·lista, contista, dramaturg, crític i teòric de literatura i traductor. A partir del 8 de febrer de 1939 viu l’exili causat per la Guerra Civil espanyola. El 1941, amb l’escriptora Anna Murià, s’estableix a Mèxic on tradueix; fa alguns viatges becats als Estats Units i elabora Una antologia de la lírica nord-americana (1951). A Mèxic va assolir la maduresa humana, intel·lectual i artística, sobretot d’ençà del naixement dels seus dos fills, Roger (1942) i Eli (1947), i de la publicació del llibre de poesia L’arbre de foc (1946). El 1970 torna definitivament a Catalunya i s’acaba instal·lant a Terrassa.
Dins l’obra de Bartra destacaríem Màrsias i Adila (1948), Odisseu (1953), Quetzacòatl (1960), Crist de 200.000 braços (1968), Ecce homo (1968), La lluna mor amb l’aigua (1969), Els Himnes (1973), Soleia (1977), El gos geomètric (1979)...
Voluntàriament adscrit a l’Alta Modernitat de T. S. Eliot i altres, Bartra també va seguir les petges de Rainer Maria Rilke i de certs romàntics alemanys com ara Novalis i Hölderlin. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Gràcies als escrits de difusió d’Anna Murià, es disposa d’una perspectiva privilegiada del contingut i el sentiment de l’obra bartriana, publicada completa en quatre volums. Bartra era i és un referent indispensable per entendre el desplegament del gran projecte de la modernitat poètica, que va implicar figures de la talla de Joan Maragall, Carles Riba, Salvador Espriu o Joan Vinyoli.
• Foto Agustí Bartra ampliada (© Toni Vidal)
