Fitxa del llibre »
Desintegrar-se
Xargay, Ester
Poesia | ISBN 978-84-948342-6-4 | 112 pàg | 16 x 20cm | Rústica | 15.00€
Data de publicació: 04/03/2019
Sinopsi
Llibre de 48 poemes ordenats en cinc parts amb els títols de “Desintegrar-se”, “Acte de resistència”, “Procés a l’atzar”, “Apunts del natural” i “Cançoner pensamenter”.
A través del seu vers la poeta evoca les figures de Carles Hac Mor, Joan Brossa, Emily Dickinson, Jacques Brel, Novalis, Mestres Quadreny, Joan Ponç... a través d’una poesia sempre agosarada, sempre experimental, amb connexions constants amb el món de l’art i amb la lluita nacional, social i de la dona.
«Ester Xargay cavil·la sobre el temps d’una manera complexa, que mescla les dues coses, el personal i el públic, el privat i el comunitari. Ho diu ella, que «tot és en el temps!» Ho diu ella, que la lluita es fa en carn i en temps i en text i esforç. Ho diu ella, que tot se’n va bo i fent via pel temps.» De l'epíleg de Margalida Pons
Desintegrar-se va guanyar el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni 2018 amb un jurat format per Vicenç Altaió, Caterina Riba, Jordi Carulla, Vinyet Panyella i Rosa Ardid.
Coberta del llibre ampliada
Nota biogràfica
Xargay, Ester
Ester Xargay va néixer el 1960 a Sant Feliu de Guíxols i fou criada a França, on va viure gairebé divuit anys. És escriptora i videoartista, combina les dues pràctiques amb recitals, videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Publica en diaris i revistes i, juntament amb Carles Hac Mor, ha traduït Adrian, Todorov, Pascal i Queneau, i, juntament amb Pascale Bardoulaud, ha traduït Esther Tellermann. En poesia, ha publicat Desintegrar-se (2019), Infinitius (2017), Aürt (2009), Eixida al sostre (2009), Salflorvatge (2006), Trenca-Sons (2002), i Darrere les tanques (2000), com també les plaquettes Éssera ponent (2006), Ainalar (2005), Volts en el temps (1997), Les flaires del galliner (1993) i Els àngels soterrats (1990). I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres Fissura (2008), Zooflèxia (2007), Amor lliure, ús i abús (2001), Tirant lo Blanc la (2001), Epítom infranu o no, (1997) i Un pedrís de mil estones (1993). També ha realitzat, amb Carles Hac Mor, el DVD-Rom Sextina al microscopi (2002), i amb Adolf Alcañiz-Carles Hac Mor el CD-Rom Paraparèmies... (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999), i a Barcelona Televisió videopoemes i documentals (1998-2004), un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art. Té cura de Barcelona Poesia, amb David Castillo (2005-2010) i amb Eduard Escoffet i Martí Sales (2011), i de Poesia als Parcs, cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb Carles Hac Mor (2007-2014). Realitza entrevistes videogràfiques a autors catalans per a la Institució de les Lletres Catalanes, juntament amb Adolf Alcañiz i Jordi Marrugat.
• Foto de l’autora ampliada (© Jordi Aligué)
• Ester Xargay a la Viquipèdia
