- Editorial METEORA -

COL·LECCIÓ: Papers de Fortuna

L'últim viatge d'Ago Ymeri · Vil·la Marini · Enlloc · Alizmur · Totes aquelles guerres · Carrer Mogut, 25 · Una màgia molt clara · El son de la medusa · L'harúspex · La taca negra · Desig de foc · Fills de la derrota · El saber del cor · Quatre fets singulars · L'inici del capvespre · Animals destructors de lleis · L'agonia de Severià Vargas · El vi fa sang · El gratacel

Animals destructors de lleis Ricard Salvat

Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del “miracle alemany”. L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament.
Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el 50 aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.

• Data de publicació: segona quinzena de març de 2009

FRAGMENT | CRÍTIQUES | COMPRAR

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) va ser escriptor, director teatral i catedràtic universitari d’Arts Escèniques. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, de ben jove va començar a interessar-se pel teatre. És considerat una figura clau en la renovació de les arts escèniques a Catalunya i va dirigir prop de dues-centes obres entre les quals l'autor destacava Primera història d’Esther i Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, i La tragèdia de l'home, d'Imre Madách. Salvat també va dur a escena, entre molts d’altres, dramaturgs com Eurípides, Shakespeare, Goethe, Wagner, Brecht, Sartre, Valle-Inclán, García Lorca, Alberti, Buero Vallejo, Guimerà, Víctor Català i Rodoreda.
Com a escriptor, el 1959, amb Animals destructors de lleis, va guanyar el Premi Joanot Martorell amb un jurat format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tasis i Maria Aurèlia Capmany.
El 1960 va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i, el 1975, l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser director del Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986), del Festival Internacional de Teatre de Tortosa EntreCultures (2004-2006) i des de 1993 fins a la seva mort va ser president de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET). Entre altres distincions, Ricard Salvat va rebre la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Teatre (1999), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (2003) i els Premis Butaca (2008) i Arlequí (2009).

· Autor referenciat al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch).