 |
|
|
|||
|
|
|
|||
|
|
||||
|
Altres presències és el primer llibre de poemes inèdits de Màrius Sampere després de gairebé tres anys de silenci. L’obra està dividida en quatre parts, “Esquemes”, “No són ombres”, “Divergències” i “Derivació al blanc”, i conclou amb l’apartat “Incondicionals”.
Els grans temes de l’existència humana són tractats per Màrius Sampere amb el seu to personal sempre punyent i ple d’intensitat: l’univers, la divinitat, la mort, el record, l’amor, la sensualitat, la vellesa… Protegit / per l’amor / visc. / Així no sóc / sinó la sensació / dels meus amors / quan no en sabia. / Ara ja en sé, per això / morir / i ningú més / m’espera de matinada. Obra d’una intel·lectualitat en plenitud, Altres presències és una feliç comprovació de la potència lírica actual d’un dels nostres més insignes poetes… No saber / si l’altre, / si davant, / si pujada o baixada, / si nosaltres tres. / No saber si s’hi afegiria / ningú, si no saber-ho / era la posició / exacta. • Data de publicació: desembre de 2008 • De Màrius Sampere, també a Meteora: El gratacel (Si adquiriu el llibre a través d'aquesta pàgina, les despeses d'enviament són SENSE CÀRREC dins el territori de l'Estat.) |
||||
|
Poesia | ISBN 978-84-95623-73-7 | 144 pàgs. | 16 x 20 cm | rústica | 15,00 € |
|||||
|
|||||
| FRAGMENT | CRÍTIQUES | COMPRAR | |||||
|
|||||
Màrius Sampere (Barcelona, 1928) s’educa a les escoles del Guinardó, a l’Institut Balmes i en una acadèmia. De 1944 al final de la dictadura treballa en el món de la fotografia i la publicitat a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet. Amb la Transició, es fa funcionari de l’administració en qüestions d’assessoria i normalització lingüística.
El 1958 comença a escriure poesia en català. Amb L’home i el límit guanya el Carles Riba (1963). El 1972 és nomenat Mestre en Gai Saber, Flor Natural a Zuric, Viola a Brussel·les i Englantina a Ginebra. El 1975 publica Poemes de baixa freqüència on aplega la meitat de la seva producció entre 1963 i 1973. El 1982 guanya el Jordi de Sant Jordi a València amb Samsara. Finalista del Vicent Andrés Estellés amb Qüestions menors (1983), l’any següent rep el Miquel de Palol de Girona amb Llibre de les inauguracions. Després publica Oniris i el tret del caçador (1987), L’ocell que udola (1990), La taula i les estrelles (1992), La cançó de la metamorfosi (1995), Demiúrgia, premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996), Thanatos suite (1997), l’antologia Si no fos en secret (1999), Subllum (premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Les imminències (premi Ciutat de Barcelona i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 2002), Mutacions, llibre de bibliòfi l amb Miquel Plana (2003), Jerarquies (premi internacional Laureà Mela, 2003), Iconograma (bilingüe, 2004), Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (Meteora, 2008) i La ciutat submergida (2010). Darrerament, Sampere també ha publicat en prosa Pandemònium o la dansa del si mateix (2008). Amb El gratacel (Meteora, 2010), Màrius Sampere publica el que es considera la seva primera novel·la. · Autor referenciat al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch). · Màrius Sampere a la Viquipèdia |
|||||
