 |
Diuen que a l’altra banda de l’arc de Sant Martí s’amaga la por i que per aquesta raó té els seus colors.
No sé si és veritat, potser només és una llegenda, un conte, però això és el que em va explicar l’avi Ausiàs quan li ho vaig preguntar. Jo em pensava que em diria que la por era de color negre o, si més no, ben fosca, com moltes vegades eren els meus malsons. Aleshores jo era petit i sovint em sentia atemorit per tota mena de fantasmes. L’avi em deia que no n’havia de tenir, de por, que aquesta només era fruit de la meva imaginació, de les meves ganes de saber-ho tot.
L’avi Ausiàs en sabia moltes d’històries, sobretot de misteri, d’aquelles que fan posar la pell de gallina, i a mi m’agradava que me les expliqués. L’avi, de primer, s’hi resistia, em deia que després em costaria d’agafar el son, però jo no me’n sabia estar d’escoltar-les.
Us en contaré set, una per cada color de l’espectre solar. Ho faré tal i com ell me les va relatar en unes tardes d’estiu, tot just quan acabava de ploure i l’arc de Sant Martí lluïa esplendorós, ensenyorit del cel.
|
|
COL·LECCIÓ: Lola Anglada