COL·LECCIÓ: Mitilene

 Fragments

Dues veles blanques   Josefina Vidal i Morera

I
Darreries
Estranya cambra
en què la nit s'allarga
dins l'embolcall de l'angoixa
d'altres cossos,
aliens al nostre dolor.
Les febles hores de l'alba
no il·luminen cap altra esperança
sinó el tènue rubor
dels teus llavis adolorits,
que foren niu de tendresa
i que ara es gebren
amb el rictus cruel
de l'últim rigor.
II
Fugida
L'home va allargar la mà,
--el tren corria entre oliveres--
i va posar-la plana
sobre el vidre tremolós de la finestra.
Apamà l'espai que corria
per un paisatge de memòries,
gebres i ardors.
Després es quedà quiet,
vençut el front
contra l'inquiet obstacle,
l'avergonyida mà
perduda entre les cames,
els ulls tancats...
El túnel l'engolí amb voracitat
de fera famolenca.