La taca negra
Salvador Balcells presenta “La taca negra”
Delta (El Prat de Ll.), 20070501
El 10 de maig, Salvador Balcells, que durant més de vint anys va estar vinculat al Prat, va retornar a la seva ciutat d’adopció per presentar la seva primera novel•la. L’escriptor, acompanyat pel seu editor i el regidor de cultura Antoni Rodés, va recordar la seva intensa vinculació amb El Prat, referent de la seva maduresa intel•lectual i personal, a més de presentar petites claus d’aquesta primera novel•la, de gènere negre, i que ell defineix com un homenatge a les dones, tot i la duresa de la temàtica: el món de la prostitució. Els moviments de les màfies estrangeres relacionades amb l’explotació sexual i els reductes de depravació en què es belluguen certs personatges de la novel•la revelen una realitat latent a la societat actual.
A més de La taca negra, Salvador Balcells també és autor de dos llibres de divulgació ambiental, Visca la terra! i Energia i Societat, reveladors del seu activisme ecologista; i Barcelona 92, com desfer Catalunya, que recorda l’esperit inquiet i crític que el va caracteritzar com el llibreter de la històrica llibreria Xarxa, que durant molt anys va ser un punt de trobada del món polític, social i cultural de la ciutat.
Llibre de l’espluguí Salvador Balcells
Nova Conca, 20070413
Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, investiga un assassinat al voltant de Tarragona. La recerca mena a les màfies estrangeres dedicades a l’explotació sexual. Aquesta és, a grans trets, la línia argumental de La taca negra (Meteora), primera novel•la de Salvador Balcells (l’Espluga del Francolí, 1946). L’autor treballa en publicacions periòdiques en català i ha escrit uns quants llibres de divulgació ambiental.
L’autor explica que la novel•la no es basa en experiències pròpies: “Per fer-la m’he inspirat bàsicament en notícies de premsa, consultes a Internet, intuïcions i en l’assessorament d’experts”. Balcells diu que el llibre és un homenatge a les dones i diu que la majoria d’homes encara són a mig fer. “Ho proven tots aquests comportaments genuïnament masculins, com ara la violència gratuïta, l’infantilisme, la pedanteria, el militarisme...” I sobre el sotsinspector Espinosa apunta: “N’estic especialment satisfet. Em sembla que he trobat un bon personatge novel•lesc i, si funciona, com espero, no el “mataré” en un sol llibre, sinó que continuaré explotant-lo”.
La taca negra va guanyar el premi Joan Arús 2005, convocat per l’Ajuntament de Castellar del Vallès. Salvador Balcells també ha publicat els llibres de divulgació ambiental Visca la terra! i Energia i societat, i el volum crític Barcelona 92, com desfer Catalunya.
De Vorkuta a Salou
Dídac López
Disponibilitat Permanent (Blog), 20071124
Aquest mes de març va aparèixer aquesta novel•la de Salvador Balcells (l'Espluga de Francolí, 1946), que tant va fer per fonamentar el discurs ecologista de l'independentisme català als anys 1970 i 1980. La novel•la, encara inèdita, i amb el títol provisional de "Nines russes" havia guanyat el 2005 el Premi Joan Arús. La taca negra a la qual fa referència el títol definitiu de l'obra és un vessament de petroli escaigut el 20 d'agost d'un any de mitjans de la primera dècada del segle XXI. La taca negra s'escampa fins més enllà del Cap de Salou. Enmig de les tasques de neteja de l'àrea rocosa propera al far de Salou apareix el cadàver decapitat i amb les mans tallades d'una dona. El cas hauria quedat sense tancar si no hagués arribat, des de Rússia, la denúncia de la desaparició d'una noia, Irina Grosnina, natural de la localitat àrtica de Vorkuta, de la qual els pares sospiten soto voce que es dedicava a la prostitució a Salou, i per la qual altes instàncies d'un ministeri rus mostren un especial interès.
La taca negra serveix de metàfora dels altres vessaments: els vessaments de polítics i advocats que amaguen perversions sexuals inconfessables, els vessaments econòmics i socials que duen Vorkuta al llindar de l'extinció, els vessaments lucratius d'homes de negoci i testaferros russos i catalans que mouen ràpidament fitxes per garantir-se una respectabilitat, etc. Els personatges de Balcells, prostitutes o policies, jerarques ministerials o dones de miners, són antiherois. El narrador evita de censurar-ne els comportaments i les renúncies. Però no s'està de fer comentaris, de la situació nacional de nenets i de catalans, de la descomposició social de l'Àrtic rus, de l'adaptació d'un antic guàrdia civil a mosso d'esquadra amb dues filles contestatàries, de crisis matrimonials i sexuals.
|
|
