On s'amaga la por


Sota l’ombra de Lola Anglada
Andreu Sotorra
Avui, 20041014

D’una manera gairebé esporàdica, s’han alternat durant uns anys dos premis literaris de contes per a infants que homenatgen amb el seu nom l’escriptora i il·lustradora Lola Anglada (Barcelona, 1892-1984). Per una banda, el premi Lola Anglada, convocat per l’Ajuntament i la Caixa de Terrassa –que ha deixat de convocar-se aquest any, després del seu vintè aniversari– i, per l’altra, el també premi Lola Anglada Vila de Tiana, que per ara continua convocant, un any per a text i un altre per a il·lustracions, l’Ajuntament de Tiana, població on Lola Anglada va viure una bona part de la seva vida, sobretot després de la Guerra Civil, i on va deixar la seva casa pairal.
Des d’ara, és aquest últim premi l’únic que portarà el nom de l’autora. Es tracta d’un premi que permet la participació d’autors de reculls de contes amb la possibilitat que l’any següent són els il·lustradors del recull guanyador els que hi participen. La guanyadora de l’edició del 2002, pel que fa al recull escrit, publicat ara, va ser Maria del Carme Roca (Barcelona, 1955), autora tenaç i gairebé prolífica, força independent i que manté una línia decidida que tant es mou amb solidesa en contes curts de gènere fantàstic com en novel·la breu de signe realista.
A “On s’amaga la por”, que ha il·lustrat l’olotina Laura Baldrich amb unes làmines descriptives que volen resumir en una imatge cadascun dels contes, l’autora dels set contes del recull reprodueix set històries que porta amagades dins des que les hi va explicar el seu avi. Són històries que tenen implícit un misteri que l’autora fa créixer amb un estil del relat clàssic, amb l’encert que crida el lector a entrar en cada conte amb una introducció atractiva. Hi trobem, doncs, un jove enterramorts, Johnnie Walker, al final del segle XIX a Irlanda; un paleta de la postguerra a Catalunya que a causa d’un fet inesperat va morir en plena malaltia mental després de narrar llargament la seva història; un jove bolivià que per la seva temeritat sap com les gasta l’home del barret blau, una mena d’home del sac; una noia neozelandesa obsessionada amb el paisatge d’un quadre; la llegenda d’una casa de color groc de la rodalia de Chicago; la història d’un gat de color taronja al segle XVII de l’etapa manxú de la Xina, i la història d’un escultor sud-africà que posseeix una màscara vermella. L’àlbum, en cartoné i edició en paper cuixé, editat per Meteora, té la rara virtut en els àlbums de contenir un text de recomanable lectura.




Set històries de por
Pep Molist
Presència, 20041212

Maria Carme Roca fa servir el fil conductor d’un avi que narra històries al nét, per fer-nos arribar set contes d’aquells que et fan posar pell de gallina, segons diu el nét en el pròleg. Si bé no són totes narracions d’aquelles que fan esgarrifar, sí que tenen els elements i l’atmosfera dels contes de misteri i intriga i recorden aquelles llegendes urbanes que tots hem sentit narrar alguna vegada, a les portes d’un cementiri, o en una nit de lluna plena, i que en el seu moment tanta angoixa ens van crear, com ara els sorrolls d’una persona que fa anys havia pogut ser emparedada en una casa vella, o l’arribada de l’home del barret blau, que en la nostra cultura seria l’equivalent a l’home del sac, o les supersticions que comporta un objecte antic que ens regalen. És un encert el fet que l’autora les situï a diverses contrades del món, ja que fa créixer la intensitat d’un recull que, pel seu genère i la seva homogeneïtat, pot ser molt ben rebut. Les il·lustracions ajuden a fer-ne un exemplar atractiu, però no aportan res de nou a les històries. Amb aquest recull, Maria Carme Roca va guanyar el concurs de contes Lola Anglada-Vila de Tiana 2002. Les il·lustracions de Laura Baldrich van aconseguir el premi corresponent a l’any 2003.




On s'amaguen la sorpresa i la tradició
Josep Antoni Fluixà
Revista "Caràcters", 20050201

Els crítics, els divulgadors o els simples observadors atents del panorama literari i editorial, sovint, basteixen les seues apreciacions i opinions tenint en compte, majoritàriament, la producció de les editorials més consolidades i amb una major presència mediàtica en el mercat. Es tracta d'un fenomen, probablement, no intencionat, però sí del tot comprensible, ja que analitzen i comenten allò que veuen. I el que veuen és el que és més visible: és a dir, els llibres amb una presència més continuada a les llibreries i, sobretot, els que compten amb el suport d'unes editorials que dissenyen campanyes de promoció de manera reiterada i que faciliten, alhora, còmodament l'accés a l'obra als mateixos crítics que se n'encarregaran de la divulgació. En conseqüència, no ens ha d'estranyar que la visió de tots aquests espectadors, més o menys interessats, esdevinga, amb assiduïtat, parcial i incompleta en el millor dels casos: un risc, si més no, bastant probable. Ningú no ens pot assegurar que, destacant només allò que es veu més, no deixem fora alguna obra digna de ressenyar i que, fins i tot, canvie la valoració final i col·lectiva d'un període, gènere literari o generació d'autors.
En el camp de la literatura per a infants i joves, per exemple, hi ha una aclaparadora abundància d'obres i d'autors que fan del tot impossible un seguiment acurat de tota la producció. Aquest fet evident obliga els crítics a fer judicis, de partida ja, provisionals i sempre relatius, que, no obstant això, s'exposen, en més d'una ocasió, amb una alarmant tendència a la generalització de les característiques que apareixen de manera habitual a les obres literàries que es publiquen en les editorials de més renom. Característiques que, potser, podrien variar si es tingueren en compte altres obres que es produeixen i es difonen al marge dels circuits comercials dominants. De fet, si bé es mira, seria realment obligació i contribució dels crítics la recerca d'aquest tipus d'obres que, per qualitat i per innovació, renoven el panorama literari i signifiquen un avanç notable respecte de les obres predecessores. Per desgràcia, no sempre és fàcil fer-ho, ja que els lectors que s'hi dediquen professionalment no es troben cada dia amb una obra d'aquestes qualitats i, més encara, si només busquen en unes determinades prestatgeries molt concretes.
Per això mateix, és tot un plaer el fet de trobar-se amb obres com la titulada On s'amaga la por, que ha publicat recentment l'editorial Meteora, una petita empresa nascuda a Barcelona l'any 2000 i que ha eixit al mercat amb diverses col·leccions de novel·la, biografia il·lustrada, monografies, poesia i assaig, tant en català com en castellà. L'obra esmentada, que no forma part de cap col·lecció, conté els contes, de M. Carme Roca, i els dibuixos, de Laura Baldrich, que van guanyar respectivament el tercer concurs de contes Lola Anglada de Vila Tiana, l'any 2002, i el tercer concurs d'il·lustració Lola Anglada de la mateixa ciutat, l'any 2003. Es tracta d'un volum de textos, set en total, que narren històries plenament inserides en la més estricta tradició de la literatura juvenil universal. En totes les narracions, el lector se sent identificat amb els personatges i viu, alhora, el misteri i la intriga pels fets que els ocorren i els sentiments que hi expressen.
Llegint aquest llibre, en definitiva, el lector es trasllada a un món on s'entrellacen fantasia i realitat. De vegades més fantasia que realitat, com al conte titulat «La làpida d'alabastre violeta», i, d'altres, a l'inrevés, més realitat que fantasia, com es comprova a la narració titulada «L'home del barret blau». A més, l'espai físic dels relats és, al mateix temps, remot i familiar, aspecte aquest que afegeix un punt més d'ambigüitat a una obra que es presenta amb una acurada edició, amb tapa dura i il·lustracions a color, que, no obstant això, no s'identifica plenament amb el que sol ser freqüent en les obres per a infants i que s'adiu perfectament amb l'ambivalència del mateix text, que pot funcionar tant per als lectors infantils com per als adults. Un tret, aquest últim, també molt present a la gran literatura d'aventura, misteri, por i intriga del segle XIX, que ens fa exclamar que, sovint, on menys s'espera s'amaga la sorpresa i la tradició més enriquidora.