Editorial Meteora

Feliu Formosa (Sabadell, 1934). Llicenciat en Llengües Romàniques. Estudis de Germanística i professorat d’espanyol a Heidelberg. Llarga activitat de traductor des del 1962 (més de cent títols de poesia, narrativa i teatre alemanys al català i al castellà). Com a poeta, s’inicia amb Albes breus a les mans (1973), al qual segueixen Llibre de les meditacions (1973), Raval (1975), Cançoner (1976), Llibre dels viatges (Premi Carles Riba 1977), Si tot és dintre (1980), Semblança (Premis “Cavall verd”, Lletra d’or i Ciutat de Barcelona 1987), Per Puck (1992), Impasse (1992), Al llarg de tota una impaciència (Premi de la Crítica “Serra d’or” 1994), Immediacions (2000) i Cap claredat no dorm (2001). El 2004 publica la seva poesia reunida amb el títol Darrere el vidre. En el camp de la prosa, ha publicat Per una acció teatral (1970) i tres volums de diaris: El present vulnerable (1980), A contratemps (2005) i El somriure de l’atzar (2005). Entre altres distincions, ha obtingut la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de Traducción del Ministerio de Cultura i el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre per la seva llarga activitat com a director escènic, actor i pedagog des dels inicis del teatre independent català. El 2005 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. 

· Autor referenciat al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch).

· Feliu Formosa a la Viquipèdia